Videos relacionados con aigua als embassaments catalans

Rajoy contra el boicot als productes catalans

Villarroya: "Reclamem tenir diners per als projectes catalans"

Ver video "Villarroya: "Reclamem tenir diners per als projectes catalans""

Boriss Cilevics: "Aquestes llargues penes als líders catalans són desproporcionades"

Ver video "Boriss Cilevics: "Aquestes llargues penes als líders catalans són desproporcionades""

Allau als jutjats catalans: centenars de persones s'autoinculpen per sedició

Enllaç de la notícia: https://www.elnacional.cat/ca/politica/allau-autoinculpacions-omnium-cultural-jutjajts_435345_102.html

Aquest vídeo ha sigut publicat en el context del diari El Nacional.cat

✅ SUBSCRIU-TE AL CANAL DE YOUTUBE: http://bit.ly/2kcIrB5
✅ VISITA EL NOSTRE DIARI: https://www.elnacional.cat/
✅ INSTAGRAM: https://www.instagram.com/elnacionalcat/
✅ FACEBOOK: https://www.facebook.com/elnacionalcat
✅ TWITTER: https://twitter.com/elnacionalcat
✅ TELEGRAM: https://t.me/Elnacionalcat

Ver video "Allau als jutjats catalans: centenars de persones s'autoinculpen per sedició"

L'aigua de la pluja entra als ascensors del metro de Barcelona

Vídeo: @roccuadras

Aquest vídeo ha sigut publicat en el context del diari El Nacional.cat

✅ SUBSCRIU-TE AL CANAL DE YOUTUBE: http://bit.ly/2kcIrB5
✅ VISITA EL NOSTRE DIARI: https://www.elnacional.cat/
✅ INSTAGRAM: https://www.instagram.com/elnacionalcat/
✅ FACEBOOK: https://www.facebook.com/elnacionalcat
✅ TWITTER: https://twitter.com/elnacionalcat
✅ TELEGRAM: https://t.me/Elnacionalcat

Ver video "L'aigua de la pluja entra als ascensors del metro de Barcelona"

Insults als finalistes de Masterchef per catalans: el guanyador respon amb plats

Ver video "Insults als finalistes de Masterchef per catalans: el guanyador respon amb plats"

Rajoy reclama als empresaris catalans ajuda per guanyar "la batalla de la moderació"

Vídeo: Atlas

Ver video "Rajoy reclama als empresaris catalans ajuda per guanyar "la batalla de la moderació""

Les paraules de Cayetana Álvarez de Toledo (PP) que no han agradat als populars catalans

Enllaç de la notícia: https://www.elnacional.cat/ca/politica/cayetana-crisi-pp-catala-irrita-albiol_437235_102.html

Aquest vídeo ha sigut publicat en el context del diari El Nacional.cat

✅ SUBSCRIU-TE AL CANAL DE YOUTUBE: http://bit.ly/2kcIrB5
✅ VISITA EL NOSTRE DIARI: https://www.elnacional.cat/
✅ INSTAGRAM: https://www.instagram.com/elnacionalcat/
✅ FACEBOOK: https://www.facebook.com/elnacionalcat
✅ TWITTER: https://twitter.com/elnacionalcat
✅ TELEGRAM: https://t.me/Elnacionalcat

Ver video "Les paraules de Cayetana Álvarez de Toledo (PP) que no han agradat als populars catalans"

Senda de la Cortada - Corresendes XRS

Diumenge 10 de març de 2019 Distància: 11 km Desnivell+: 488 m Cortes de Pallàs és un municipi amb un relleu extraordinàriament accidentat, travessat pel riu Xúquer, que en aquest nivell s'embassa, formant un xicotet mar interior amb profunds canons d'enorme bellesa. És també una població, molt bella, amb quasi 900 habitants en l'últim cens, amb una història llarga i interessant: en el seu terme s'han trobat utensilis de l'Edat del Bronze i en els Carrascons, es van trobar monedes de l'època republicana romana. Lloc de certa importància durant l'època musulmana va continuar estant habitada majoritàriament per moriscos durant diversos segles després de la conquesta cristiana. En el terme existeixen restes de diversos castells construïts en època musulmana, encara que en algun cas aprofitats i modificats després de l'ocupació cristiana (Xirel, Otonel, Ruaia i Pileta). En 1609 després del decret d'expulsió dels moriscos, un bon número d'ells es van refugiar en la Mola de Cortes, encara que finalment van ser reduïts i expulsats, quedant el lloc quasi despoblat. Per a nosaltres una fita important és la visita a la fi del segle XVIII del botànic Cavanilles, en l'honor del qual s'ha batejat amb el seu nom parteix de la ruta ("la Cortá", o senda de la Tallada). L'aïllament de Cortes va seguir durant molts anys, ja que fins a 1932, no va tindre comunicació directa per carretera. Després del començament de l'activitat de la central hidroelèctrica Cortes II, en 1988 el municipi s'ha revitalitzat alguna cosa, encara que no tant com l'extraordinari paisatge de la zona es mereix, i això està permetent una lleugera recuperació econòmica, amb un augment del turisme i les expectatives d'aprofitament de la ruta fluvial pel Xúquer. Habitualment es distingeixen en el municipi de Cortes 3 zones: la Mola de Cortes, la vall del Xúquer i les depressions septentrionals. Un fet de gran importància per al paisatge és que les aigües del Xúquer presenten un cabal mitjà amb escasses variacions al llarg de l'any, sense grans crescudes ni èpoques d'estiatge; el motiu és que l'embassament està regulat, per a mantindre la producció d'energia elèctrica. Però aquest embassament té moltes altres coses associades d'interés. L'embassament de Cortes II, que nega el fons de la vall del Xúquer fins a Cofrents i que és navegable (amb un potencial gran interés turístic) i alberga nombroses espècies d'interés en pesca esportiva, va ser desenvolupat amb projectes basats en l'aprofitament de l'energia sobrant produïda per la Central Nuclear de Cofrents en les hores de menys consum d'electricitat, per a bombar aigua cap a un contraembassament construït a la part alta de la muntanya, i que es tornaria a deixar caure en les hores de major consum d'energia per a augmentar la seua producció. Sobre l'embassament es va alçar un viaducte de més de cent metres d'altura, que permet una millor comunicació, es va construir una central elèctrica a l'interior de la Mola de Cortes, una carretera fins al ci

Ver video "Senda de la Cortada - Corresendes XRS"

El camp del carrer Industria (1909-1922)

1909-1922 - Camp del carrer Indústria

El 14 de març de 1909 el Barça va jugar el seu primer partit en aquest camp del carrer Industria, el primer en propietat del club, popularment conegut com "L'Escopidora". Aquest camp disposava d'una tribuna de dos pisos, era l'orgull del Barcelonisme, ja que cap altre camp en tenia i la capacitat era de 6.000 expectadors. Fou el primer camp a Espanya amb il·luminació artificial.

Aquest estadi es trobava ubicat entre els carrers Indústria (París), Urgell, Villarroel i Londres, ocupant tota una illa de cases.

El rectangle de joc tenia unes mides de 91 metres de llarg per 52 metres d'ample. No tenia tanques de protecció que separessin el terreny del públic. Al lateral i als gols, Nord i Sud, havia cinc fileres de bancs de fusta, els costats enllaçaven amb una graderia de dos pisos, on al centre , a la part més alta hi havia la bandera del Club. Darrera del bancs de fusta hi havia el públic de general.

L'entrada es trobava al carrer Indústria, i n'hi havia una altra més petita al carrer d'Urgell per els socis. Darrere la graderia hi havia un xalet. i sota ell, un bar que donava a l'interior ,enfront de una gran esplanada .

Al camp no hi havia vestidors ni dutxes, els jugadors es canviaven a una petita habitació del xalet i després dels partits es rentaven a l'aire lliure amb una palangana i un gerro d'aigua freda. Posteriorment es va reformar i es va dotar al camp de les instal.lacions de vestidor i dutxes.

Sota l'encant del camp del carrer Indústria, el club viu la seva primera expansió social i esportiva, amb la conquesta dels Campionats de Catalunya 1909-10, 1910-11, 1912-13, 1915-16, 1918-19 1919-20, 1920-21 i 1921-22 i els Campionats d'Espanya 1909-10, 1911-12, 1912-13, 1919-20 i 1921-22.

Ver video "El camp del carrer Industria (1909-1922)"