Videos relacionados con cavanilles

Bad_Day_Completa

Entrevista Chema Soler, el chef que elevó la croqueta a la categoría gourmet

Croquetas de la abuela, croquetas líquidas, croquetas dulces, redondas, cuadradas, grandes, pequeñas… Hay para todos los gustos y de ello sabe mucho Chema Soler, el chef que ha elevado nuestras exquisitas croquetas a los altares gastronómicos. Coincidiendo con el Día Mundial de la Croqueta, que se celebra el próximo 16 de enero, el chef valenciano ha publicado un libro con cuidadas y originales recetas de este pequeño, crujiente y sabroso bocado. ‘Croquetas Gourmet’ (Cúpula), recoge una selección de 80 recetas con opciones de todo tipo y para todos los gustos. Incluso se atreve con un apartado de croquetas dulces, por ejemplo, de roscón de reyes, Ferrero Soler, oreo o Lemon Pie. El libro, con fotografías de Matías Pérez de Llera, recoge también un apartado de trucos y consejos muy útil.

Hemos entrevistado el chef valenciano, que afronta este 2021 con optimismo, estrenando este recetario al que ve casi como su bebé. Por seguir con el símil, espera que pueda venir con un “pan debajo del brazo”. Y es que 2020 ha sido un año muy duro para la restauración. En su caso, ha tenido que cerrar temporalmente uno de sus establecimientos en Madrid, mientras lidea con las restricciones marcadas por la pandemia en La Gastro (calle Barco, 7 de Madrid) y Street Food (Carrer Cavanilles, 10 de Gandía, en Valencia). “Pero volveremos, eso está claro”, nos cuenta.

Ver video "Entrevista Chema Soler, el chef que elevó la croqueta a la categoría gourmet"

Senda de la Cortada - Corresendes XRS

Diumenge 10 de març de 2019 Distància: 11 km Desnivell+: 488 m Cortes de Pallàs és un municipi amb un relleu extraordinàriament accidentat, travessat pel riu Xúquer, que en aquest nivell s'embassa, formant un xicotet mar interior amb profunds canons d'enorme bellesa. És també una població, molt bella, amb quasi 900 habitants en l'últim cens, amb una història llarga i interessant: en el seu terme s'han trobat utensilis de l'Edat del Bronze i en els Carrascons, es van trobar monedes de l'època republicana romana. Lloc de certa importància durant l'època musulmana va continuar estant habitada majoritàriament per moriscos durant diversos segles després de la conquesta cristiana. En el terme existeixen restes de diversos castells construïts en època musulmana, encara que en algun cas aprofitats i modificats després de l'ocupació cristiana (Xirel, Otonel, Ruaia i Pileta). En 1609 després del decret d'expulsió dels moriscos, un bon número d'ells es van refugiar en la Mola de Cortes, encara que finalment van ser reduïts i expulsats, quedant el lloc quasi despoblat. Per a nosaltres una fita important és la visita a la fi del segle XVIII del botànic Cavanilles, en l'honor del qual s'ha batejat amb el seu nom parteix de la ruta ("la Cortá", o senda de la Tallada). L'aïllament de Cortes va seguir durant molts anys, ja que fins a 1932, no va tindre comunicació directa per carretera. Després del començament de l'activitat de la central hidroelèctrica Cortes II, en 1988 el municipi s'ha revitalitzat alguna cosa, encara que no tant com l'extraordinari paisatge de la zona es mereix, i això està permetent una lleugera recuperació econòmica, amb un augment del turisme i les expectatives d'aprofitament de la ruta fluvial pel Xúquer. Habitualment es distingeixen en el municipi de Cortes 3 zones: la Mola de Cortes, la vall del Xúquer i les depressions septentrionals. Un fet de gran importància per al paisatge és que les aigües del Xúquer presenten un cabal mitjà amb escasses variacions al llarg de l'any, sense grans crescudes ni èpoques d'estiatge; el motiu és que l'embassament està regulat, per a mantindre la producció d'energia elèctrica. Però aquest embassament té moltes altres coses associades d'interés. L'embassament de Cortes II, que nega el fons de la vall del Xúquer fins a Cofrents i que és navegable (amb un potencial gran interés turístic) i alberga nombroses espècies d'interés en pesca esportiva, va ser desenvolupat amb projectes basats en l'aprofitament de l'energia sobrant produïda per la Central Nuclear de Cofrents en les hores de menys consum d'electricitat, per a bombar aigua cap a un contraembassament construït a la part alta de la muntanya, i que es tornaria a deixar caure en les hores de major consum d'energia per a augmentar la seua producció. Sobre l'embassament es va alçar un viaducte de més de cent metres d'altura, que permet una millor comunicació, es va construir una central elèctrica a l'interior de la Mola de Cortes, una carretera fins al ci

Ver video "Senda de la Cortada - Corresendes XRS"